l'Obra d'Ànguel Guimerà

Encara que Ànguel Guimèrà va començar la seva trajectoria de la seva obra, escrivint poesies i petites novel.les la seva gran vocació va ser el teatre. La poesia de Guimerà es pot classificar dins dels cànons romàntics. Trevallaba el poema narratiu, tractant bàsicament temes històrics i religiosos. Junt amb una petita presència de la poesia lírica, inspirada en records familiars i de la infantesa, destaca un apartat considerable de poesia patriòtica, amb la intencionalitat política i civil. Aquesta sèrie de composicions poètiques van ser aplegades en dos reculls: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920)
Gal·la Placídia (1879) és la primera obra dramàtica prometedora. Ara bé, el romanticisme era ja un moviment acabat. A França es consolidaba el naturalisme teatral. 

Podem establir una sèrie d’etapes o línies dramàtiques que apareixeran al llarg de la seva obra teatral. En primer lloc, entre els anys 1879 i 1890, es constata una insistència en la tragèdia romàntica de tema històric, amb una utilització del vers i amb una certa inseguretat creativa, que es manifesta en petits defectes a l'hora d'escriure: hi ha un recargolament excessiu del conflicte que desgavella el conjunt: Judith de Welp (1884), El fill del rei ( 1886).. Personatges centrals, que apareixeran com a éssers extraordinaris, sense massa complicacions psicològiques. A partir d’aquest fet aconseguirà la tragèdia més destacada d’aquesta etapa: Ma r i cel (1888).

A partir de l’any 1890 fina al 1900 es desenvolupa el segon període, en el qual Guimerà assoleix una qualitat destacada i una producció realment personal. A través del treball del sainet costumista  La sala d’espera (1890)   aconsegueix de trencar amb les atmosferes barroques de les seves tragèdies històriques, s’habitua a la creació d’un ambient versemblant i utilitza la prosa en lloc del vers. És un pas endavant per arribar a l’elaboració d’una sèrie d’obres fonamentals, que han estat qualificades com a drames realistes. Dóna entrada a situacions i personatges del seu temps i no rebutja de tractar les problemàtiques més coents: els conflictes socials, l’anarquisme, la corrupció política a En Pólvora (1890) La festa del blat (1896), La farsa (1899).