Bibliografía Joan Oliver
Joan Oliver i Sallarès, que utilitza com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.
Va publicar el primer llibre de narracions l'any 1928 i no es dóna a conèixer com a poeta fins el 1934, assoleix prestigi els anys seixanta, pels punts de contacte de la seva obra amb l'anomenat "realisme històric".
Més enllà de les classificacions, la seva obra presenta unes constants d'una gran coherència: la postura crítica contra el poder polític i el conformisme social, una ironia propera al sarcasme, Oliver va decantar-se a partir de la guerra cap al realisme i el compromís, mitjançant un humor punyent.
Va estudiar la carrera de dret, va viatjar per Europa i, l'any 1919, formà l'anomenat "grup de Sabadell" amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols -pseudònim de Joan Prat-, entre d'altres. L'any 1923 es fan càrrec del Diari de Sabadell, del qual Oliver serà el director i on usarà pseudònims diversos (Feliu Camp de la Sang, Florentí Carvallà Cot i Joan Pendonista, Orella Dreta, entre d'altres) i el 1925 funden les edicions La Mirada, remarcable iniciativa editorial que publicarà divuit volums i fulls solts -d'autors com Carner, Riba o, evidentment, ells mateixos. Veiem així com en el grup de Sabadell es combinen la influència avantguardista amb l'humorisme més local i, en el camp de l'edició, el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista
D'altra banda, Oliver va col·laborant també en les publicacions importants de l'època -com ara La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya o Mirador-, es trasllada a viure a Barcelona l'any 1926 i estrena a Sabadell una primera obra teatral, Una mena d'orgull -anys després va confirmar que la seva principal aspiració literària era la de dramaturg. Si el primer llibre publicat és del 1928 -Una tragèdia a Lil·liput, narracions-, és el 1934 que es dóna a conèixer com a poeta -a una edat, doncs, ja una mica tardana-, amb el pseudònim que ja sempre més utilitzarà per a aquest gènere: Pere Quart, que ja havia usat per a signar articles contra la Dictadura de Primo de Rivera, i que forma a partir del segon nom de baptisme i del fet de ser el quart fill de la família. El llibre de poemes, Les decapitacions, parodia tan aviat el simbolisme com les avantguardes i ja hi despunta una intenció alhora humorística, crítica i, en alguns casos, clarament ideològica -en poemes, per exemple, al·lusius a Hitler o a Mussolini.
La primera gran sotragada en la vida de Joan Oliver, i els canvis literaris consegüents, es donen amb la guerra civil, durant la qual es compromet a fons amb el bàndol republicà: esdevé president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans -filial de la UGT-, cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Tot plegat, amb una clara actitud de ruptura amb els seus orígens benestants. Si Oda a Barcelona, nacionalista i revolucionària, representa un tomb en la seva obra poètica en autilitzar el vers lliure, un marcat to directe i una decidida voluntat de compromís, l'obra teatral La fam planteja els problemes de la revolució. Mobilitzat primer, i reclamat després per la Conselleria de Cultura, s'encarrega de l'evacuació dels intel·lectuals compromesos. Acabada la guerra, es va exiliar a França, primer al castell de Roissy-en-Brie -amb Trabal, Rodoreda, Calders, Obiols i d'altres- i després a Saint-Cyr-sur-Morin; fins que el mateix any 1939 es va embarcar cap a Buenos Aires i el 1940 fixa la residència a Santiago de Xile, on viurà vuit anys.
Col·laborador deCatalunya, publicació editada a Buenos Aires, i de Germanor, a Xile mateix, aviat el nomenen director d'aquesta última i fundarà amb Xavier Benguerel la col·lecció "El Pi de les Tres Branques"..
De retorn a Catalunya l'any 1948, és detingut dos mesos i mig a la presó Model de Barcelona; però tres anys més tard rebrà, per la traduccció catalana d'El misantrop de Molière, el Premi del President de la República Francesa als jocs florals de París. Director de la primera època de la col·lecció "El Club dels Novel·listes", col·labora intensament amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona -com a vicepresident, autor o traductor-, i treballa des de l'any 1957 fins el 1963 a l'editorial Montaner i Simón com a cap de redacció de la versió castellana del Diccionario Literario Bompiani.
Aquest darrer fet serà important en la trajectòria vital i literària de l'autor, ja que a l'esmentada editorial hi coneix uns quants estudiants universitaris, -Joaquim Molas, Antoni Comas, Francesc Noy, Sergi Beser-, que el valoraran com a mestre. A més, en aquesta època apareix la seva obra potser més emblemàtica,Vacances pagades (1960), característic del "realisme històric".
A Vacances pagades, obra escèptica, Oliver fa un repàs de la seva vida des dels seixanta anys.
Joan Oliver era un exemple permanent d'inconformisme. Rebrà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1970 i s'abocarà a una poesia cada vegada més corrosiva i escèptica, alhora un poc religiósa. Mort l'any 1986 a Barcelona i enterrat a Sabadell, la seva activitat pública i l'obra poètica han relegat a un segon terme tant la producció narrativa -esporàdica, centrada en el relat breu- com la prosa de caire més periodístic o el teatre.Allò que tal vegada s'esdevingué, del 1936, o Ball robat, del 1956, ambdues a l'entorn de la institució familiar tal com és entesa per la burgesia.
En termes generals, l'obra de Joan Oliver està marcada, doncs, per l'actitud crítica, la ironia punyent, i també la versatilitat lingüística.