submergeix-te al món de les paraules..

Ja podem gaudir del cant dels ocells mentre brindrem per la calor i la llibertat

divendres, 22 d’octubre del 2010

Màrius Torres

Màrius Torres neix a Lleida al 1910 - Puig d'Olena, i mor a Sant Quirze de Safaja al1942. Poeta. Va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i, un cop acabada, l'any 1933 va fer un viatge per França i Itàlia, països que li van encantatar, especialment la ciutat de Florència.Va traballar durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, va caure malalt de tuberculosi i va ser ingresat al sanatori de Puig d'Olena, on va morir set anys després. Fill del metge, polític i estudiós de la metempsicosi Humbert Torres, de ben jove va sereducat d'una banda en el republicanisme catalanista i de l'altra en una concepció espiritualista de l'existència que tant havia de pesar en la seva obra lírica.
Va fer algunes col·laboracions a la premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica (Una fantasma com n'hi ha poques), l'obra literària de Torres se centra en la poesia, escrita en la seva major part durant el període de reclusió al sanatori de Puig d'Olena,  la «Mahalta» de molts dels seus poemes-, tot i que ja el 1935 havia presentat, també sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el títol d'Invencions.
Laguerra civilil i la postgerra junt amb la mort prematura del poeta van condicionar la recepció, ja que no és fins a l'any 1947 que es publica, i encara a Mèxic, el volum Poesies. La seva situaciópersonal, acausa dela guerra, ila seva pròpiasalud el liinfluïa en elseu caràcter i el feia escriure amb certa tristesa. Carles Riba, amb qui Torres va congeniar, al costat de Verlaine o Baudelaire, amb qui l'autor compartia el gust per la musicalitat, són algunes de les influències de la seva poesia, una poesia simbolista i pura.
Els seus temes: la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, la música, identificada amb la vida, etc.van apareixer tant a la forma clàssica del sonet com a  provatures estròfiques, inclosa la tannka.
Al 1967 Joan Sales publicava Cartes a Màrius Torres, on parlava de la correspondència entre ell i el poeta lleidatà.